UNA VISITA AL MÉS ENLLÀ...


Avui us volem suggerir, des d' aquest blog, una visita que pot ser considerada si més no una mica estranya… Parlem dels recorreguts guiats (ruta combinada) que, de forma gratuïta, s' ofereixen el segon i quart diumenge de mes (a les 11.15 en català i a les 12.15 en castellà)  al cementiri de Montjuïc. Estem acostumats a ocupar el nostre lleure amb activitats que ens generin plaer o alegria, però la mort també pot ocupar part de les nostres vides (valgui l´antònim) en tant que fet que, a la llarga, ens arribarà a tots.

Nascut al voltant de 1854 en resposta a l´enorme creixement de Barcelona (motivat per una industrialització que atreia un gran nombre d' habitants), el cementiri es convertí en una "ciutat dels morts" però, anàlogament al que succeeix en vida, també s´hi van "establir" classes socials molt diferenciades. El tòpic del "memento mori" (recorda que moriràs) i el del poder igualador de la mort (almenys en la seva dimensió més física) es complia irremeiablement, però a aquest fet cal afegir un element que fa d´aquest cementiri una metàfora (valgui la paradoxa) de la vida. Tant tens, tant vals. És aquesta la raó de la coexistència de dos tipus d´inhumacions: les tombes més humils (algunes renegrides i oblidades en el pou del temps) i, per altra banda, mausoleus i panteons la magnificència dels quals marca la patent d´una classe social privilegiada. Quan l´alta burgesia catalana mor, els familiars s´encarreguen de perpetuar el record a cop d´encàrrec: es convoca els escultors i arquitectes més prestigiosos (Puig i Cadafalch, Clarà...) perquè construeixin obeliscos egipcis, capelles neogòtiques i  escalinates que "pugen" al cel, monuments sota els quals descansen personalitats com la família Ametller, els Urrutia (xocolaters), Salvador Bonaplata (indià)... Però on anaven aquells qui no encaixaven en una societat tan conservadora com la del segle XIX...? La resposta és en forma de nombre associat a la mala sort: a la zona número tretze del cementiri hi troben el repòs personatges que no complien el "perfil" establert, tal i com anarquistes (Durruti), espiritistes o gent que professava altres religions. Per acabar el recorregut, un espai molt ampli i destinat al record. Al "Fossar de la Pedrera", en una fossa comuna, hi descansen aquells que van ser víctimes de la Guerra Civil.

enllaç imatge
El somni etern simbolitzat en el cascall (motiu vegetal recurrent): la mort esdevé en aquesta visita un element artístic i alhora històric. Una Barcelona que ja no existeix ens parla a través de tombes, mausoleus i àngels caiguts. Us recomanem l´experiència.




Both Roses.

Comentaris

  1. Miquel Molinàs17 de novembre del 2018, a les 12:28

    Quant per aprendre. Us recomano també la visita a l'enllaç de la imatge. Mitologia, flors, medicina i poesia
    “In Flanders fields the poppies blow
    Between the crosses, row to row.”
    John McRae
    Si us agraden les flors aquí teniu més informació del cascall (parenta de les roselles)
    http://narcismunso.com/website/comentaris.asp?id=141&tema=c_plantes#cat

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

YO DE NUEVO

Nunca fui de subrayador amarillo,  siempre preferí el rosa. Pero en realidad lo utilizaba para todo,  aun sabiendo el futuro dolor de cabeza  que me crearía cuando estudiara.  Lo utilizaba,  sabiendo sus consecuencias.  Lo utilizaba,  sabiendo que,  simplemente,  prefería el rosa. Y supongo que así soy con todo, me adapto y me repito, conociendo las secuelas, por muy malas que sean. Incluso contigo, con todo. Al final lo pierdo todo,  a ti por testaruda, a mí por caprichosa, al resto por necia. Pero supongo que  la metáfora de los subrayadores  es más simple, menos indolora, un poco de ambos. El amarillo en los resúmenes y el rosado en mi lapicero. Nunca los perderé, bueno, exceptuando que me los roben, como mis defectos hicieron  con vosotros. Autora: Noa Mar
Més informació

BIENNAL CIUTAT I CIÈNCIA: SOMNIS FETS REALITAT

Imatge
Escrit per: Marta Ruiz i Sara López (2n ESO) Amb Ellen Baker El cap de setmana del 9 i 10 de febrer vam anar a la Biennal Ciutat i Ciència. Vam anar a diverses conferències i tallers. La conferència més especial de totes va ser la del diumenge 10 de febrer per la tarda. Tractava sobre els reptes de la ciència. La van fer dos premis Nobel: el de física Jerome Isaac Friedman , Nobel per demostrar l’existència de partícules ( Quarks ) a l’estructura interna del protons i Ada Yonath , Nobel de química pels seus estudis sobre l’estructura i la funció dels ribosomes. també hi van participar Morgan Mitchell , òptic quàntic i Ellen S. Baker , metgessa i ex astronauta de la NASA. També hi havia una famosa ilustradora de llibres, Pilarin Bayés que acompanyava als científics amb el seus increïbles dibuixos. Amb Jerome Isaac Friedman Vam sortir d’allà amb una realitat canviada. Són gent que realment han contribuït a canviar el món i tot i això són persones molt humils.
Més informació