Dones de ciència (III): Vera Rubin
Escrit per: Sara López León (2n ESO)
En aquest article , trobareu la vida d’una dona molt important per a tots: VERA RUBIN, que va aconseguir veure l’impossible: la matèria obscura/fosca. Va néixer el 23 de juliol de 1928.
"La ciència progressa millor quan les observacions no ens obliguen a canviar
les nostres perspectives."
El que va fer la
Vera va ser observar el cel mentre pensava i rumiava sobre tot el que es troba
allà fora. Es va adonar que si una galàxia
estava situada en un lloc concret era perquè un tipus de força l’agafava i la mantenia en aquell lloc de l’Univers. Però ,QUÈ HO PROVOCAVA??? Va fer càlculs, va pensar
dia i nit quina era la força invisible i fosca que feia que els cossos espacials se situessin dins
l’espai.
Un dia, va decidir
calcular quanta matèria fosca es trobava dins una galàxia i... sabeu què? Hi havia
un grau molt més elevat de matèria
obscura que de matèria ordinal. Més tard, va fer una cosa que mai una dona no havia fet: ho va exposar davant dels astrònoms més importants de la ROYAL ASTRONOMY SOCIETY. Però pel sol
fet de ser dona, va ser rebutjada i la seva hipòtesi i teoria van ser ignorades per
la societat d’astrònoms. Uns mesos
després, un astrònom d’aquesta mateixa societat va investigar i va trobar que les fórmules fetes
per Vera eren certes i estaven comprovades. A Vera li va encantar, es va
emocionar i va pensar que tot el seu esforç estava donant fruit. Un dia, a les
notícies i al diari, l’home que havia demostrat la teoria sortia com a
protagonista de l’apartat de ciències, i no hi apareixia ella. Això la va posar
tan trista que diuen que no va sortir de casa durant dues setmanes. Les dones
estan molt subestimades davant la
societat. Finalment, va ser la primera dona que va fundar una escola
d’astronomia per a dones al món. Gràcies, VERA!!!
Quan sigui gran,
vull estudiar astrofísica, una
carrera universitària basada en l’astronomia i la física . Crec que aquesta
dona és la responsable que aquest tema m’agradi tant i que em vulgui dedicar a
això en un futur. L’única cosa que puc dir com a consell per a totes i tots és
que per les vostres condicions sexuals, físiques, mentals, de personalitat o
simplement per comentaris que puguin fer de tu, NO RENUNCIÏS MAI ALS TEUS SOMNIS!!!
Gràcies Sara. El meu desig: Un jovent ple de somnis i prou valent per lluitar per aconseguir-los. Tu i la Vera en sou bons exemples.
ResponElimina