Tecnologia feminista? - Mary W. Jackson, el reconeixement d’una enginyera pionera de la NASA

Podriem discutir si la tecnologia pot ser “feminista” o són les persones les que la fem “masclista”, “injusta”, “insostenible”... També hi haurà qui poden defensar el seu ús com a tecnologia “sostenible”, “justa” com a instrument capaç de resoldre els problemes de desigualtat i potser també “inclusiva”. Un exemple d’això l’hem tingut aquest estiu. La NASA, aquest passat mes de juliol, ha posat el nom de Mary W. Jackson a la seva seu a Washington. 


Mary W. Jackson, matemàtica i enginyera aeroespacial, es va convertir en la primera enginyera negra de la NASA el 1958. Va lluitar pels reconeixement i la promoció de les dones en general i més concretament de les dones negres al seu país en camps com el de la ciència, les matemàtiques, l’enginyeria i l’aeronàutica. Des d'aquí us animem a llegir sobre la seva vida i treball.

Al 2016 Margot Lee Shetterly va escriure el llibre “Hidden Figures: The American Dream and the Untold Story of the Black Women Mathematicians Who Helped Win the Space Race.” El llibre va inspirar també la pel·lícula que va fer visible el debat sobre l’accés de les dones negres a l’STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics).



llibre

La Mary no va treballar sola, i en homenatge a totes les seves companyes l’avinguda de la seu de la NASA porta el nom de “Hidden figures”



Aquest reconeixement el podriem fer fer extensiu a totes les figures ocultes que en aquesta nostra societat patriarcal han menystingut tradicionalment les figures femenines i també les de color, deixant sense reconeixement la seva contribució també i sobretot en camps tan importants com el tecnològic, tradicionalment reservat als homes i als homes blancs.

Depèn de totes nosaltres que continuem fent que la tecnologia sigui més feminista encara.


enllaços: 

NASA

Article Astrobitos

Pel·lícula: Moments destacats

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

YO DE NUEVO

Nunca fui de subrayador amarillo,  siempre preferí el rosa. Pero en realidad lo utilizaba para todo,  aun sabiendo el futuro dolor de cabeza  que me crearía cuando estudiara.  Lo utilizaba,  sabiendo sus consecuencias.  Lo utilizaba,  sabiendo que,  simplemente,  prefería el rosa. Y supongo que así soy con todo, me adapto y me repito, conociendo las secuelas, por muy malas que sean. Incluso contigo, con todo. Al final lo pierdo todo,  a ti por testaruda, a mí por caprichosa, al resto por necia. Pero supongo que  la metáfora de los subrayadores  es más simple, menos indolora, un poco de ambos. El amarillo en los resúmenes y el rosado en mi lapicero. Nunca los perderé, bueno, exceptuando que me los roben, como mis defectos hicieron  con vosotros. Autora: Noa Mar
Més informació

BIENNAL CIUTAT I CIÈNCIA: SOMNIS FETS REALITAT

Imatge
Escrit per: Marta Ruiz i Sara López (2n ESO) Amb Ellen Baker El cap de setmana del 9 i 10 de febrer vam anar a la Biennal Ciutat i Ciència. Vam anar a diverses conferències i tallers. La conferència més especial de totes va ser la del diumenge 10 de febrer per la tarda. Tractava sobre els reptes de la ciència. La van fer dos premis Nobel: el de física Jerome Isaac Friedman , Nobel per demostrar l’existència de partícules ( Quarks ) a l’estructura interna del protons i Ada Yonath , Nobel de química pels seus estudis sobre l’estructura i la funció dels ribosomes. també hi van participar Morgan Mitchell , òptic quàntic i Ellen S. Baker , metgessa i ex astronauta de la NASA. També hi havia una famosa ilustradora de llibres, Pilarin Bayés que acompanyava als científics amb el seus increïbles dibuixos. Amb Jerome Isaac Friedman Vam sortir d’allà amb una realitat canviada. Són gent que realment han contribuït a canviar el món i tot i això són persones molt humils.
Més informació