TU ETS CULTURA

Fotos fetes per: Marina Garcia (4t ESO)

Fotos de: Yidong Shaolin (4t ESO)

Nascuda l´any 1912 al poblet xinès de Liu He, ha rebut el sobrenom de “ la primera dona Física ”. La mare era professora i el seu pare , un enginyer convençut que tothom havia de poder estudiar allò que volgués, fos noi o noia , i va fundar la primera escola per a noies de tota la Xina. Allà, va estudiar la Chien-Shiung. De ben petita, la van animar perquè estudiés allò que més li agradava: les matemàtiques i les ciències. Va començar estudiant Matemàtiques però, inspirada per Marie Curie, va canviar els estudis pels de Física. Al llarg de la seva vida, ha rebut molts premis i el seu llibre Beta Decay (Descomposició beta) (1965) encara és referent per a mols físic nuclears. El premi nobel Enest Lawrence la va animar a estudiar a la universitat americana de Berkeley. Va obtenir el graduat estudiant els productes de la fissió de l’urani. Va ser la primera professora a la universitat de Princeton. Va col·laborar en el projecte Manhattan per a la construcció de la bomba atòmica. E

escrit per: Marta Ruiz (2n ESO) “La ciència i la vida quotidiana no poden ni han d’estar separades”. Rosalind Franklin va néixer el 25 de juliol de 1920 a Londres, Anglaterra. Als 15 anys, Rosalind ja tenia clar que volia ser científica, però el seu pare s’hi negava rotundament, ja que deia que era cosa d’homes. La mare de Rosalind va convèncer el seu pare i la van enviar a estudiar a Londres, on hi havia una universitat en la qual les dones podien estudiar física i química. És allà on Rosalind va demostrar que era la millor de la seva classe amb diferència i va obtenir una de les notes més altes per accedir a Cambrige. Va aprovar la carrera sense cap problema i va fer un doctorat amb tan sols 25 anys,en el qual va analitzar l’estructura del carbó. Abans de complir els 30, Rosalind va marxar a París per  estudiar la cristal·lografia dels rajos X, que és una manera molt curiosa de fotografiar molècules tan petites. A Paris, Rosalind va aprendre una tècnica perquè les mo

Escrit per:    Sara López León (2n ESO) En aquest article , trobareu la vida d’una dona molt important per a tots: VERA RUBIN, que va aconseguir veure l’impossible: la  matèria obscura/fosca . Va néixer el 23 de juliol de  1928 . "La ciència progressa millor quan les observacions no ens obliguen a canviar les nostres perspectives." El que va fer la Vera va ser observar el cel mentre pensava i rumiava sobre tot el que es troba allà fora. Es va adonar que si una galàxia estava situada en un lloc concret era perquè un tipus de força l’agafava i la mantenia en aquell lloc de l’Univers. Però , QUÈ HO PROVOCAVA??? Va fer càlculs, va pensar dia i nit  quina era la força invisible i fosca que feia que els cossos espacials  se situessin dins l’espai. Un dia, va decidir calcular quanta matèria fosca es trobava dins una galàxia i... sabeu què? Hi havia un grau molt més elevat de matèria obscura que de matèria ordinal . Més tard, va fer una cosa que ma

Avui us volem suggerir, des d' aquest blog, una visita que pot ser considerada si més no una mica estranya… Parlem dels recorreguts guiats (ruta combinada) que, de forma gratuïta, s' ofereixen el segon i quart diumenge de mes (a les 11.15 en català i a les 12.15 en castellà)  al cementiri de Montjuïc. Estem acostumats a ocupar el nostre lleure amb activitats que ens generin plaer o alegria, però la mort també pot ocupar part de les nostres vides (valgui l´antònim) en tant que fet que, a la llarga, ens arribarà a tots. Nascut al voltant de 1854 en resposta a l´enorme creixement de Barcelona (motivat per una industrialització que atreia un gran nombre d' habitants), el cementiri es convertí en una "ciutat dels morts" però, anàlogament al que succeeix en vida, també s´hi van "establir" classes socials molt diferenciades. El tòpic del "memento mori" (recorda que moriràs) i el del poder igualador de la mort (almenys en la seva dimensió més f

Relat basat en un quadre de la pintora Àngels Biarge, titulat "Sitges, matí emboirat". La parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla es dreça, majestàtica, com a sentinella dels habitants i en marca les vides. El repic de campanes de cada hora que s´escola, el so de la missa dels diumenges i festius, la lenta cadència vibrant del toc a morts...És un matí d´agost i del mar vénen cavalcant uns quants núvols de tempesta que han deixat calamarsa i collites destrossades a les Balears. Fa xafogor i a la costa s´alça una boirina que desdibuixa un horitzó fantasmagòric amb dits de fada dolenta. El carrer que mor a l´Ajuntament vessa de vilatans. Molt pocs hi són entesos. La majoria hi ha anat per poder veure el nouvingut, aquell que ha causat un daltabaix   tan gran al poble com no es recordava en anys. Recén vingut de Barcelona, un tal Santiago Rusiñol, pintor i bohemi en tots els sentits pejoratius del terme, ha trencat la pau beatífica i l´ensopiment de la vila marinera per ompl

escrit per: Marta Ruiz (2n ESO) “No tinguis por als moments difícils. El millor ve d’ells”. Rita va néixer el 22 d’abril de 1909 (Torí, Itàlia). Es va passar tota la vida estudiant els misteris del cervell. De fet,  els descobriments van ser tan increïbles que es van fer progressos per a la cura de malalties com el Parkinson i l’Alzheimer. Des de ben petita ,somiava a convertir-se en una gran científica. Rita volia ser lliure i no volia veure’s obligada a estar casada o tenir fills. Per a ella,  el més important eren les seves investigacions. Volia ser metgessa per  ajudar les persones que més ho necessitaven. No va ser fàcil, ja que la seva família volia que es casés i que fos mestressa de casa. A més a més, Rita no tenia diners per  pagar-se la universitat i va haver de treballar en una fleca, tot i que era al·lèrgica al llevat. Així que imagineu-vos les ganes que tenia de complir el seu somni. Amb vint anys, ja havia estalviat prou per    matricular-se a l’escola d

escrit per: Marta Ruiz (2n ESO) Escrit per: Sara López León (2n ESO) En aquest article, hi trobareu explicada la vida d’una dona molt important per a tots:   MARGARET SANGER! Ella va lluitar perquè les dones tinguessin drets reproductius . Va néixer el 14 de setembre de 1879 .                                        El seu lema era: YOUR BODY, YOUR RULES! que traduït seria: EL TEU COS, LES TEVES NORMES!    El que va fer aquesta dona va ser ajudar les dones a tenir el dret a avortar,  ajudar-les a prevenir el tenir fills. Ella era metgessa i ajudava als parts. En aquella època, els homes no volien que les dones fossin ajudades per altres persones a l’hora de donar a llum, per la qual cosa moltes morien amb els seus fills a l’hora del part. La Margaret va decidir que com que en aquella època no es podia parlar sobre sexualitat, sortiria al carrer amb uns fulls amb informació per a les dones sobre temes relacionats amb la sexualitat, tema tabú del qual no