ARTE


Escrit per: Marina Quílez
Ella era arte,
él era un idiota
que no sabía que el arte
no tenía que ser bello
ni hermoso,
el arte
te hacía sentir.
Él era un pobre diablo
mezquino y ambicioso,
que no sabía que el arte
no se tenía que tocar
ni romper,
era un iluso
que sólo lo quería poseer.
Ella era arte,
él era un soñador
que no sabía que el arte
no se podía reemplazar,
no había nada igual,
que si se rompía
no se podría reparar.

Comentaris

  1. Óscar9 de febrer del 2018, a les 17:17

    Estupenda metáfora. Marina, eres arte. Gracias por compartirlo.

    ResponElimina
  2. Elena Maestro10 de febrer del 2018, a les 12:10

    ¡Poeta! Tu poesía y arte son preciosos. ¡Ánimo, valiente!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Dones de ciència (V): Chien-Shiung Wu

Imatge
Nascuda l´any 1912 al poblet xinès de Liu He, ha rebut el sobrenom de “ la primera dona Física ”. La mare era professora i el seu pare , un enginyer convençut que tothom havia de poder estudiar allò que volgués, fos noi o noia , i va fundar la primera escola per a noies de tota la Xina. Allà, va estudiar la Chien-Shiung. De ben petita, la van animar perquè estudiés allò que més li agradava: les matemàtiques i les ciències. Va començar estudiant Matemàtiques però, inspirada per Marie Curie, va canviar els estudis pels de Física. Al llarg de la seva vida, ha rebut molts premis i el seu llibre Beta Decay (Descomposició beta) (1965) encara és referent per a mols físic nuclears. El premi nobel Enest Lawrence la va animar a estudiar a la universitat americana de Berkeley. Va obtenir el graduat estudiant els productes de la fissió de l’urani. Va ser la primera professora a la universitat de Princeton. Va col·laborar en el projecte Manhattan per a la construcció de la bomba atòmica. E...
Més informació

Dones de ciència (IV): Rosalind Franklin

Imatge
escrit per: Marta Ruiz (2n ESO) “La ciència i la vida quotidiana no poden ni han d’estar separades”. Rosalind Franklin va néixer el 25 de juliol de 1920 a Londres, Anglaterra. Als 15 anys, Rosalind ja tenia clar que volia ser científica, però el seu pare s’hi negava rotundament, ja que deia que era cosa d’homes. La mare de Rosalind va convèncer el seu pare i la van enviar a estudiar a Londres, on hi havia una universitat en la qual les dones podien estudiar física i química. És allà on Rosalind va demostrar que era la millor de la seva classe amb diferència i va obtenir una de les notes més altes per accedir a Cambrige. Va aprovar la carrera sense cap problema i va fer un doctorat amb tan sols 25 anys,en el qual va analitzar l’estructura del carbó. Abans de complir els 30, Rosalind va marxar a París per  estudiar la cristal·lografia dels rajos X, que és una manera molt curiosa de fotografiar molècules tan petites. A Paris, Rosalind va aprendre una tècnica perquè le...
Més informació