Dones de ciència (I): Margaret Sanger

escrit per: Marta Ruiz (2n ESO)




Escrit per: Sara López León (2n ESO)

En aquest article, hi trobareu explicada la vida d’una dona molt important per a tots:  MARGARET SANGER! Ella va lluitar perquè les dones tinguessin drets reproductius. Va néixer el 14 de setembre de 1879.

 
                                
 El seu lema era: YOUR BODY, YOUR RULES! que traduït seria: EL TEU COS, LES TEVES NORMES!  

El que va fer aquesta dona va ser ajudar les dones a tenir el dret a avortar,  ajudar-les a prevenir el tenir fills. Ella era metgessa i ajudava als parts. En aquella època, els homes no volien que les dones fossin ajudades per altres persones a l’hora de donar a llum, per la qual cosa moltes morien amb els seus fills a l’hora del part. La Margaret va decidir que com que en aquella època no es podia parlar sobre sexualitat, sortiria al carrer amb uns fulls amb informació per a les dones sobre temes relacionats amb la sexualitat, tema tabú del qual no es podia parlar. Ho va aconseguir, però més tard la van portar a judici i la van posar a la presó per rebel.lió a la societat. Més tard, van canviar les lleis i va poder sortir. 
                                                            
                                                   

Va anar a Europa i va observar que ja es començaven a tractar medicines per  convertir-les en anticonceptius per a dones. Va comprar-ne unes quantes i va tornar als Estats Units. Va obrir una consulta i va receptar anticonceptius. Va acabar contractant un metge europeu perquè anés als Estats Units i va acabar creant una clínica, a la qual va anomenar Seu de les nacions unides pel dret a l’avortament i planificació familiar del món.


Personalment, considero que ella va creure que tota la desigualtat de gènere al món havia desaparegut, però NO! Avui en dia, les dones som perseguides i etiquetades amb paraules dins la societat i se'ns jutja per tot el que fem, diem, com vestim, amb qui estem, com vivim, on treballem, els diners que guanyem…. Podria seguir més estona, però prefereixo que reflexionem personalment i seriosa sobre aquest tema.
Només penseu: HA DESAPAREGUT LA DESIGUALTAT ENTRE HOMES I DONES???
                                                                                    
BIBLIOGRAFIA:
LAS CHICAS SON DE CIENCIAS escrit per IRENE CÍVICO i SERGIO PARRA i il·lustrat per NÚRIA APARICIO. Editorial MONTENA

Comentaris

  1. Unknown9 de novembre del 2018, a les 20:23

    Espectacular treball...!!! Tema molt interesant per tothom i especialment per les dones... Et deixa amb ganes de reflexionar....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Dones de ciència (V): Chien-Shiung Wu

Imatge
Nascuda l´any 1912 al poblet xinès de Liu He, ha rebut el sobrenom de “ la primera dona Física ”. La mare era professora i el seu pare , un enginyer convençut que tothom havia de poder estudiar allò que volgués, fos noi o noia , i va fundar la primera escola per a noies de tota la Xina. Allà, va estudiar la Chien-Shiung. De ben petita, la van animar perquè estudiés allò que més li agradava: les matemàtiques i les ciències. Va començar estudiant Matemàtiques però, inspirada per Marie Curie, va canviar els estudis pels de Física. Al llarg de la seva vida, ha rebut molts premis i el seu llibre Beta Decay (Descomposició beta) (1965) encara és referent per a mols físic nuclears. El premi nobel Enest Lawrence la va animar a estudiar a la universitat americana de Berkeley. Va obtenir el graduat estudiant els productes de la fissió de l’urani. Va ser la primera professora a la universitat de Princeton. Va col·laborar en el projecte Manhattan per a la construcció de la bomba atòmica. E...
Més informació

Dones de ciència (IV): Rosalind Franklin

Imatge
escrit per: Marta Ruiz (2n ESO) “La ciència i la vida quotidiana no poden ni han d’estar separades”. Rosalind Franklin va néixer el 25 de juliol de 1920 a Londres, Anglaterra. Als 15 anys, Rosalind ja tenia clar que volia ser científica, però el seu pare s’hi negava rotundament, ja que deia que era cosa d’homes. La mare de Rosalind va convèncer el seu pare i la van enviar a estudiar a Londres, on hi havia una universitat en la qual les dones podien estudiar física i química. És allà on Rosalind va demostrar que era la millor de la seva classe amb diferència i va obtenir una de les notes més altes per accedir a Cambrige. Va aprovar la carrera sense cap problema i va fer un doctorat amb tan sols 25 anys,en el qual va analitzar l’estructura del carbó. Abans de complir els 30, Rosalind va marxar a París per  estudiar la cristal·lografia dels rajos X, que és una manera molt curiosa de fotografiar molècules tan petites. A Paris, Rosalind va aprendre una tècnica perquè le...
Més informació