Dones de ciència (I): Margaret Sanger

escrit per: Marta Ruiz (2n ESO)




Escrit per: Sara López León (2n ESO)

En aquest article, hi trobareu explicada la vida d’una dona molt important per a tots:  MARGARET SANGER! Ella va lluitar perquè les dones tinguessin drets reproductius. Va néixer el 14 de setembre de 1879.

 
                                
 El seu lema era: YOUR BODY, YOUR RULES! que traduït seria: EL TEU COS, LES TEVES NORMES!  

El que va fer aquesta dona va ser ajudar les dones a tenir el dret a avortar,  ajudar-les a prevenir el tenir fills. Ella era metgessa i ajudava als parts. En aquella època, els homes no volien que les dones fossin ajudades per altres persones a l’hora de donar a llum, per la qual cosa moltes morien amb els seus fills a l’hora del part. La Margaret va decidir que com que en aquella època no es podia parlar sobre sexualitat, sortiria al carrer amb uns fulls amb informació per a les dones sobre temes relacionats amb la sexualitat, tema tabú del qual no es podia parlar. Ho va aconseguir, però més tard la van portar a judici i la van posar a la presó per rebel.lió a la societat. Més tard, van canviar les lleis i va poder sortir. 
                                                            
                                                   

Va anar a Europa i va observar que ja es començaven a tractar medicines per  convertir-les en anticonceptius per a dones. Va comprar-ne unes quantes i va tornar als Estats Units. Va obrir una consulta i va receptar anticonceptius. Va acabar contractant un metge europeu perquè anés als Estats Units i va acabar creant una clínica, a la qual va anomenar Seu de les nacions unides pel dret a l’avortament i planificació familiar del món.


Personalment, considero que ella va creure que tota la desigualtat de gènere al món havia desaparegut, però NO! Avui en dia, les dones som perseguides i etiquetades amb paraules dins la societat i se'ns jutja per tot el que fem, diem, com vestim, amb qui estem, com vivim, on treballem, els diners que guanyem…. Podria seguir més estona, però prefereixo que reflexionem personalment i seriosa sobre aquest tema.
Només penseu: HA DESAPAREGUT LA DESIGUALTAT ENTRE HOMES I DONES???
                                                                                    
BIBLIOGRAFIA:
LAS CHICAS SON DE CIENCIAS escrit per IRENE CÍVICO i SERGIO PARRA i il·lustrat per NÚRIA APARICIO. Editorial MONTENA

Comentaris

  1. Unknown9 de novembre del 2018, a les 20:23

    Espectacular treball...!!! Tema molt interesant per tothom i especialment per les dones... Et deixa amb ganes de reflexionar....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

YO DE NUEVO

Nunca fui de subrayador amarillo,  siempre preferí el rosa. Pero en realidad lo utilizaba para todo,  aun sabiendo el futuro dolor de cabeza  que me crearía cuando estudiara.  Lo utilizaba,  sabiendo sus consecuencias.  Lo utilizaba,  sabiendo que,  simplemente,  prefería el rosa. Y supongo que así soy con todo, me adapto y me repito, conociendo las secuelas, por muy malas que sean. Incluso contigo, con todo. Al final lo pierdo todo,  a ti por testaruda, a mí por caprichosa, al resto por necia. Pero supongo que  la metáfora de los subrayadores  es más simple, menos indolora, un poco de ambos. El amarillo en los resúmenes y el rosado en mi lapicero. Nunca los perderé, bueno, exceptuando que me los roben, como mis defectos hicieron  con vosotros. Autora: Noa Mar
Més informació

BIENNAL CIUTAT I CIÈNCIA: SOMNIS FETS REALITAT

Imatge
Escrit per: Marta Ruiz i Sara López (2n ESO) Amb Ellen Baker El cap de setmana del 9 i 10 de febrer vam anar a la Biennal Ciutat i Ciència. Vam anar a diverses conferències i tallers. La conferència més especial de totes va ser la del diumenge 10 de febrer per la tarda. Tractava sobre els reptes de la ciència. La van fer dos premis Nobel: el de física Jerome Isaac Friedman , Nobel per demostrar l’existència de partícules ( Quarks ) a l’estructura interna del protons i Ada Yonath , Nobel de química pels seus estudis sobre l’estructura i la funció dels ribosomes. també hi van participar Morgan Mitchell , òptic quàntic i Ellen S. Baker , metgessa i ex astronauta de la NASA. També hi havia una famosa ilustradora de llibres, Pilarin Bayés que acompanyava als científics amb el seus increïbles dibuixos. Amb Jerome Isaac Friedman Vam sortir d’allà amb una realitat canviada. Són gent que realment han contribuït a canviar el món i tot i això són persones molt humils.
Més informació