Dones de ciència (II): Rita Levi Montalcini

escrit per: Marta Ruiz (2n ESO)

“No tinguis por als moments difícils. El millor ve d’ells”.

Rita va néixer el 22 d’abril de 1909 (Torí, Itàlia). Es va passar tota la vida estudiant els misteris del cervell. De fet,  els descobriments van ser tan increïbles que es van fer progressos per a la cura de malalties com el Parkinson i l’Alzheimer. Des de ben petita ,somiava a convertir-se en una gran científica. Rita volia ser lliure i no volia veure’s obligada a estar casada o tenir fills. Per a ella,  el més important eren les seves investigacions. Volia ser metgessa per  ajudar les persones que més ho necessitaven. No va ser fàcil, ja que la seva família volia que es casés i que fos mestressa de casa. A més a més, Rita no tenia diners per  pagar-se la universitat i va haver de treballar en una fleca, tot i que era al·lèrgica al llevat. Així que imagineu-vos les ganes que tenia de complir el seu somni. Amb vint anys, ja havia estalviat prou per  matricular-se a l’escola de Medicina de Torí, on va finalitzar la seva carrera de Medicina i Cirurgia amb les notes més altes. Més tard, va començar la seva especialització en Neurologia i Psiquiatria, però al cap d’un temps, Mussolini, el dictador que governava Itàlia, va prohibir fer qualsevol carrera acadèmica a totes les persones que no fossin de raça ària. Com Rita era jueva, va haver d’abandonar les seves investigacions. Per això va marxar lluny d’Itàlia i va muntar un laboratori a la seva habitació. Allà va descobrir com creixien i morien les neurones motores. Un cop acabada la segona Guerra Mundial, va rebre una oferta de la universitat de Washington per treballar amb el zoòleg Victor Hamburger. Va estar-hi durant més de 30 anys, fins a la seva jubilació. Quan era a San Luis, va desenvolupar el seu treball sobre el creixement nerviós, amb el qual va obtenir el premi Nobel de Medicina. Rita va descobrir unes proteïnes anomenades factors de creixement neuronal. Va ser un descobriment molt important i va servir per frenar l’avanç de malalties neuronals. Rita era una gran defensora del dret a l´ educació i per aquest motiu va lliurar milers de beques a dones africanes. Durant la seva vida, com és evident, va rebre molts premis gràcies al seu gran treball. Finalment, Rita va morir als 103 anys i es va mantenir lúcida fins als últims dies.