Dones de ciència (II): Rita Levi Montalcini

escrit per: Marta Ruiz (2n ESO)




“No tinguis por als moments difícils. El millor ve d’ells”.


Rita va néixer el 22 d’abril de 1909 (Torí, Itàlia). Es va passar tota la vida estudiant els misteris del cervell. De fet,  els descobriments van ser tan increïbles que es van fer progressos per a la cura de malalties com el Parkinson i l’Alzheimer. Des de ben petita ,somiava a convertir-se en una gran científica. Rita volia ser lliure i no volia veure’s obligada a estar casada o tenir fills. Per a ella,  el més important eren les seves investigacions. Volia ser metgessa per  ajudar les persones que més ho necessitaven. No va ser fàcil, ja que la seva família volia que es casés i que fos mestressa de casa. A més a més, Rita no tenia diners per  pagar-se la universitat i va haver de treballar en una fleca, tot i que era al·lèrgica al llevat. Així que imagineu-vos les ganes que tenia de complir el seu somni. Amb vint anys, ja havia estalviat prou per  matricular-se a l’escola de Medicina de Torí, on va finalitzar la seva carrera de Medicina i Cirurgia amb les notes més altes. Més tard, va començar la seva especialització en Neurologia i Psiquiatria, però al cap d’un temps, Mussolini, el dictador que governava Itàlia, va prohibir fer qualsevol carrera acadèmica a totes les persones que no fossin de raça ària. Com Rita era jueva, va haver d’abandonar les seves investigacions. Per això va marxar lluny d’Itàlia i va muntar un laboratori a la seva habitació. Allà va descobrir com creixien i morien les neurones motores. Un cop acabada la segona Guerra Mundial, va rebre una oferta de la universitat de Washington per treballar amb el zoòleg Victor Hamburger. Va estar-hi durant més de 30 anys, fins a la seva jubilació. Quan era a San Luis, va desenvolupar el seu treball sobre el creixement nerviós, amb el qual va obtenir el premi Nobel de Medicina. Rita va descobrir unes proteïnes anomenades factors de creixement neuronal. Va ser un descobriment molt important i va servir per frenar l’avanç de malalties neuronals. Rita era una gran defensora del dret a l´ educació i per aquest motiu va lliurar milers de beques a dones africanes. Durant la seva vida, com és evident, va rebre molts premis gràcies al seu gran treball. Finalment, Rita va morir als 103 anys i es va mantenir lúcida fins als últims dies.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

YO DE NUEVO

Nunca fui de subrayador amarillo,  siempre preferí el rosa. Pero en realidad lo utilizaba para todo,  aun sabiendo el futuro dolor de cabeza  que me crearía cuando estudiara.  Lo utilizaba,  sabiendo sus consecuencias.  Lo utilizaba,  sabiendo que,  simplemente,  prefería el rosa. Y supongo que así soy con todo, me adapto y me repito, conociendo las secuelas, por muy malas que sean. Incluso contigo, con todo. Al final lo pierdo todo,  a ti por testaruda, a mí por caprichosa, al resto por necia. Pero supongo que  la metáfora de los subrayadores  es más simple, menos indolora, un poco de ambos. El amarillo en los resúmenes y el rosado en mi lapicero. Nunca los perderé, bueno, exceptuando que me los roben, como mis defectos hicieron  con vosotros. Autora: Noa Mar
Més informació

BIENNAL CIUTAT I CIÈNCIA: SOMNIS FETS REALITAT

Imatge
Escrit per: Marta Ruiz i Sara López (2n ESO) Amb Ellen Baker El cap de setmana del 9 i 10 de febrer vam anar a la Biennal Ciutat i Ciència. Vam anar a diverses conferències i tallers. La conferència més especial de totes va ser la del diumenge 10 de febrer per la tarda. Tractava sobre els reptes de la ciència. La van fer dos premis Nobel: el de física Jerome Isaac Friedman , Nobel per demostrar l’existència de partícules ( Quarks ) a l’estructura interna del protons i Ada Yonath , Nobel de química pels seus estudis sobre l’estructura i la funció dels ribosomes. també hi van participar Morgan Mitchell , òptic quàntic i Ellen S. Baker , metgessa i ex astronauta de la NASA. També hi havia una famosa ilustradora de llibres, Pilarin Bayés que acompanyava als científics amb el seus increïbles dibuixos. Amb Jerome Isaac Friedman Vam sortir d’allà amb una realitat canviada. Són gent que realment han contribuït a canviar el món i tot i això són persones molt humils.
Més informació