Dones de ciència (IV): Rosalind Franklin
escrit per: Marta Ruiz (2n ESO)
“La ciència i la vida quotidiana no poden ni han d’estar separades”.
Rosalind Franklin va néixer el 25 de juliol de 1920 a Londres, Anglaterra.
Als 15 anys, Rosalind ja tenia clar que volia ser científica, però el seu pare s’hi
negava rotundament, ja que deia que era cosa d’homes. La mare de Rosalind
va convèncer el seu pare i la van enviar a estudiar a Londres, on hi havia una
universitat en la qual les dones podien estudiar física i química. És allà on
Rosalind va demostrar que era la millor de la seva classe amb diferència i va obtenir
una de les notes més altes per accedir a Cambrige. Va aprovar la carrera
sense cap problema i va fer un doctorat amb tan sols 25 anys,en el qual va analitzar l’estructura del carbó. Abans de complir els 30, Rosalind va marxar a París per estudiar la cristal·lografia dels rajos X, que és una manera molt curiosa de
fotografiar molècules tan petites. A Paris, Rosalind va aprendre una tècnica perquè les molècules estiguessin quietes i així poder fer-ne unes fotos nítides. Quan va
tornar a Londres, Rosalind va començar a treballar al King’s College, que tenia
fama de ser un dels centres amb els científics més intel·ligents i on hi
havia molt masclisme. Es va esforçar tant en el seu treball que va aconseguir
realitzar la fotografia més nítida de l’estructura de l’ADN, que mai abans no s’havia realitzat, i en la qual es veia clarament l’estructura de doble hèlix. El
codi que forma tota la vida a la Terra era en aquella imatge, anomenada “foto
51”.
Aquest descobriment no va ser rebut amb els honors que mereixia, ja que
James Watson i Francis Crick van fer una foto molt pitjor que la de Rosalind i van
guanyar el premi Nobel de Medicina i Fisiologia. Rosalind va morir a causa d’un
càncer, possiblement provocat per estar exposada als rajos X, ja que en aquella
època no s’utilitzava cap mena de protecció. Tot i això, per sort, avui en dia
sabem qui té el mèrit d’aquest fet tan important per a la humanitat.
Sort en tenim que la ciència no és patrimoni exclusiu dels homes. Com a mínim, sembla que últimament, ho va deixant de ser. Gràcies Marta per l'escrit.
ResponElimina