Dones de ciència (IV): Rosalind Franklin

escrit per: Marta Ruiz (2n ESO)




“La ciència i la vida quotidiana no poden ni han d’estar separades”.



Rosalind Franklin va néixer el 25 de juliol de 1920 a Londres, Anglaterra. Als 15 anys, Rosalind ja tenia clar que volia ser científica, però el seu pare s’hi negava rotundament, ja que deia que era cosa d’homes. La mare de Rosalind va convèncer el seu pare i la van enviar a estudiar a Londres, on hi havia una universitat en la qual les dones podien estudiar física i química. És allà on Rosalind va demostrar que era la millor de la seva classe amb diferència i va obtenir una de les notes més altes per accedir a Cambrige. Va aprovar la carrera sense cap problema i va fer un doctorat amb tan sols 25 anys,en el qual va analitzar l’estructura del carbó. Abans de complir els 30, Rosalind va marxar a París per  estudiar la cristal·lografia dels rajos X, que és una manera molt curiosa de fotografiar molècules tan petites. A Paris, Rosalind va aprendre una tècnica perquè les molècules estiguessin quietes i així  poder fer-ne unes fotos nítides. Quan va tornar a Londres, Rosalind va començar a treballar al King’s College, que tenia fama de ser un dels centres amb els científics més intel·ligents i  on hi havia molt  masclisme. Es va esforçar tant en el seu treball que va aconseguir realitzar la fotografia més nítida de l’estructura de l’ADN, que mai abans no s’havia realitzat, i en la qual es veia clarament l’estructura de doble hèlix. El codi que forma tota la vida a la Terra era en aquella imatge, anomenada “foto 51”.



 Aquest descobriment no va ser rebut amb els honors que mereixia, ja que James Watson i Francis Crick van fer una foto molt pitjor que la de Rosalind i van guanyar el premi Nobel de Medicina i Fisiologia. Rosalind va morir a causa d’un càncer, possiblement provocat per estar exposada als rajos X, ja que en aquella època no s’utilitzava cap mena de protecció. Tot i això, per sort, avui en dia sabem qui té el mèrit d’aquest fet tan important per a la humanitat.

Comentaris

  1. Sort en tenim que la ciència no és patrimoni exclusiu dels homes. Com a mínim, sembla que últimament, ho va deixant de ser. Gràcies Marta per l'escrit.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Tecnologia feminista? - Mary W. Jackson, el reconeixement d’una enginyera pionera de la NASA

El futur en femení: 8-M