Dones de ciència (IV): Rosalind Franklin

escrit per: Marta Ruiz (2n ESO)
“La ciència i la vida quotidiana no poden ni han d’estar separades”.



Rosalind Franklin va néixer el 25 de juliol de 1920 a Londres, Anglaterra. Als 15 anys, Rosalind ja tenia clar que volia ser científica, però el seu pare s’hi negava rotundament, ja que deia que era cosa d’homes. La mare de Rosalind va convèncer el seu pare i la van enviar a estudiar a Londres, on hi havia una universitat en la qual les dones podien estudiar física i química. És allà on Rosalind va demostrar que era la millor de la seva classe amb diferència i va obtenir una de les notes més altes per accedir a Cambrige. Va aprovar la carrera sense cap problema i va fer un doctorat amb tan sols 25 anys,en el qual va analitzar l’estructura del carbó. Abans de complir els 30, Rosalind va marxar a París per  estudiar la cristal·lografia dels rajos X, que és una manera molt curiosa de fotografiar molècules tan petites. A Paris, Rosalind va aprendre una tècnica perquè les molècules estiguessin quietes i així  poder fer-ne unes fotos nítides. Quan va tornar a Londres, Rosalind va començar a treballar al King’s College, que tenia fama de ser un dels centres amb els científics més intel·ligents i  on hi havia molt  masclisme. Es va esforçar tant en el seu treball que va aconseguir realitzar la fotografia més nítida de l’estructura de l’ADN, que mai abans no s’havia realitzat, i en la qual es veia clarament l’estructura de doble hèlix. El codi que forma tota la vida a la Terra era en aquella imatge, anomenada “foto 51”.

 Aquest descobriment no va ser rebut amb els honors que mereixia, ja que James Watson i Francis Crick van fer una foto molt pitjor que la de Rosalind i van guanyar el premi Nobel de Medicina i Fisiologia. Rosalind va morir a causa d’un càncer, possiblement provocat per estar exposada als rajos X, ja que en aquella època no s’utilitzava cap mena de protecció. Tot i això, per sort, avui en dia sabem qui té el mèrit d’aquest fet tan important per a la humanitat.

Comentaris

  1. Miquel Molinàs19 de novembre del 2018, a les 9:45

    Sort en tenim que la ciència no és patrimoni exclusiu dels homes. Com a mínim, sembla que últimament, ho va deixant de ser. Gràcies Marta per l'escrit.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

YO DE NUEVO

Nunca fui de subrayador amarillo,  siempre preferí el rosa. Pero en realidad lo utilizaba para todo,  aun sabiendo el futuro dolor de cabeza  que me crearía cuando estudiara.  Lo utilizaba,  sabiendo sus consecuencias.  Lo utilizaba,  sabiendo que,  simplemente,  prefería el rosa. Y supongo que así soy con todo, me adapto y me repito, conociendo las secuelas, por muy malas que sean. Incluso contigo, con todo. Al final lo pierdo todo,  a ti por testaruda, a mí por caprichosa, al resto por necia. Pero supongo que  la metáfora de los subrayadores  es más simple, menos indolora, un poco de ambos. El amarillo en los resúmenes y el rosado en mi lapicero. Nunca los perderé, bueno, exceptuando que me los roben, como mis defectos hicieron  con vosotros. Autora: Noa Mar
Més informació

BIENNAL CIUTAT I CIÈNCIA: SOMNIS FETS REALITAT

Imatge
Escrit per: Marta Ruiz i Sara López (2n ESO) Amb Ellen Baker El cap de setmana del 9 i 10 de febrer vam anar a la Biennal Ciutat i Ciència. Vam anar a diverses conferències i tallers. La conferència més especial de totes va ser la del diumenge 10 de febrer per la tarda. Tractava sobre els reptes de la ciència. La van fer dos premis Nobel: el de física Jerome Isaac Friedman , Nobel per demostrar l’existència de partícules ( Quarks ) a l’estructura interna del protons i Ada Yonath , Nobel de química pels seus estudis sobre l’estructura i la funció dels ribosomes. també hi van participar Morgan Mitchell , òptic quàntic i Ellen S. Baker , metgessa i ex astronauta de la NASA. També hi havia una famosa ilustradora de llibres, Pilarin Bayés que acompanyava als científics amb el seus increïbles dibuixos. Amb Jerome Isaac Friedman Vam sortir d’allà amb una realitat canviada. Són gent que realment han contribuït a canviar el món i tot i això són persones molt humils.
Més informació