UNA VISITA AL MÉS ENLLÀ...


Avui us volem suggerir, des d' aquest blog, una visita que pot ser considerada si més no una mica estranya… Parlem dels recorreguts guiats (ruta combinada) que, de forma gratuïta, s' ofereixen el segon i quart diumenge de mes (a les 11.15 en català i a les 12.15 en castellà)  al cementiri de Montjuïc. Estem acostumats a ocupar el nostre lleure amb activitats que ens generin plaer o alegria, però la mort també pot ocupar part de les nostres vides (valgui l´antònim) en tant que fet que, a la llarga, ens arribarà a tots.

Nascut al voltant de 1854 en resposta a l´enorme creixement de Barcelona (motivat per una industrialització que atreia un gran nombre d' habitants), el cementiri es convertí en una "ciutat dels morts" però, anàlogament al que succeeix en vida, també s´hi van "establir" classes socials molt diferenciades. El tòpic del "memento mori" (recorda que moriràs) i el del poder igualador de la mort (almenys en la seva dimensió més física) es complia irremeiablement, però a aquest fet cal afegir un element que fa d´aquest cementiri una metàfora (valgui la paradoxa) de la vida. Tant tens, tant vals. És aquesta la raó de la coexistència de dos tipus d´inhumacions: les tombes més humils (algunes renegrides i oblidades en el pou del temps) i, per altra banda, mausoleus i panteons la magnificència dels quals marca la patent d´una classe social privilegiada. Quan l´alta burgesia catalana mor, els familiars s´encarreguen de perpetuar el record a cop d´encàrrec: es convoca els escultors i arquitectes més prestigiosos (Puig i Cadafalch, Clarà...) perquè construeixin obeliscos egipcis, capelles neogòtiques i  escalinates que "pugen" al cel, monuments sota els quals descansen personalitats com la família Ametller, els Urrutia (xocolaters), Salvador Bonaplata (indià)... Però on anaven aquells qui no encaixaven en una societat tan conservadora com la del segle XIX...? La resposta és en forma de nombre associat a la mala sort: a la zona número tretze del cementiri hi troben el repòs personatges que no complien el "perfil" establert, tal i com anarquistes (Durruti), espiritistes o gent que professava altres religions. Per acabar el recorregut, un espai molt ampli i destinat al record. Al "Fossar de la Pedrera", en una fossa comuna, hi descansen aquells que van ser víctimes de la Guerra Civil.

El somni etern simbolitzat en el cascall (motiu vegetal recurrent): la mort esdevé en aquesta visita un element artístic i alhora històric. Una Barcelona que ja no existeix ens parla a través de tombes, mausoleus i àngels caiguts. Us recomanem l´experiència.





Both Roses.

Comentaris

  1. Quant per aprendre. Us recomano també la visita a l'enllaç de la imatge. Mitologia, flors, medicina i poesia
    “In Flanders fields the poppies blow
    Between the crosses, row to row.”
    John McRae
    Si us agraden les flors aquí teniu més informació del cascall (parenta de les roselles)
    http://narcismunso.com/website/comentaris.asp?id=141&tema=c_plantes#cat

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Tecnologia feminista? - Mary W. Jackson, el reconeixement d’una enginyera pionera de la NASA

El futur en femení: 8-M