BIENNAL CIUTAT I CIÈNCIA: SOMNIS FETS REALITAT

Escrit per: Marta Ruiz i Sara López (2n ESO)

Amb Ellen Baker

El cap de setmana del 9 i 10 de febrer vam anar a la Biennal Ciutat i Ciència. Vam anar a diverses conferències i tallers.
La conferència més especial de totes va ser la del diumenge 10 de febrer per la tarda. Tractava sobre els reptes de la ciència. La van fer dos premis Nobel: el de física Jerome Isaac Friedman, Nobel per demostrar l’existència de partícules ( Quarks ) a l’estructura interna del protons i Ada Yonath, Nobel de química pels seus estudis sobre l’estructura i la funció dels ribosomes. també hi van participar Morgan Mitchell, òptic quàntic i Ellen S. Baker, metgessa i ex astronauta de la NASA. També hi havia una famosa ilustradora de llibres, Pilarin Bayés que acompanyava als científics amb el seus increïbles dibuixos.
Amb Jerome Isaac Friedman

Vam sortir d’allà amb una realitat canviada. Són gent que realment han contribuït a canviar el món i tot i això són persones molt humils. Han fet possible canviar la qualitat de vida de moltes persones i col·laboren amb gent que realment ho necessita. Un argument que van tenir tots en comú és que sense investigació no s’avança. Volen que els governs destinin més diners al que realment és important. Sense investigació no hauríem passat de l’espelma a l’electricitat. Ens va agradar especialment l’exastronauta de la NASA quan va dir: “Jo de petita, volia ser jugadora de beisbol dels Yankees i encara avui en dia no hi ha equip femení a la lliga professional. Tinc una filla que encara avui en dia tampoc no pot ser jugadora d'aquest equip”. Ella mateixa mai hagués pensat en ser astronauta i mireu si ha ha arribat lluny.

Va ser una experiència molt especial. Després d’haver-la viscut veus el món d'una altra manera. Recomanem les conferències de la biennal als adolescents amb interès per la ciència. No acabeu mai les ganes d'aprendre i descobrir coses noves. Si teniu un ídol, qui sap? potser el trobeu l'any vinent a la Biennal…
Compliu els vostres somnis i no deixeu que cap persona us faci deixar-los de costat. Amb esforç i constància fes que els teus somnis es facin realitat.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Dones de ciència (V): Chien-Shiung Wu

Imatge
Nascuda l´any 1912 al poblet xinès de Liu He, ha rebut el sobrenom de “ la primera dona Física ”. La mare era professora i el seu pare , un enginyer convençut que tothom havia de poder estudiar allò que volgués, fos noi o noia , i va fundar la primera escola per a noies de tota la Xina. Allà, va estudiar la Chien-Shiung. De ben petita, la van animar perquè estudiés allò que més li agradava: les matemàtiques i les ciències. Va començar estudiant Matemàtiques però, inspirada per Marie Curie, va canviar els estudis pels de Física. Al llarg de la seva vida, ha rebut molts premis i el seu llibre Beta Decay (Descomposició beta) (1965) encara és referent per a mols físic nuclears. El premi nobel Enest Lawrence la va animar a estudiar a la universitat americana de Berkeley. Va obtenir el graduat estudiant els productes de la fissió de l’urani. Va ser la primera professora a la universitat de Princeton. Va col·laborar en el projecte Manhattan per a la construcció de la bomba atòmica. E
Més informació

Dones de ciència (IV): Rosalind Franklin

Imatge
escrit per: Marta Ruiz (2n ESO) “La ciència i la vida quotidiana no poden ni han d’estar separades”. Rosalind Franklin va néixer el 25 de juliol de 1920 a Londres, Anglaterra. Als 15 anys, Rosalind ja tenia clar que volia ser científica, però el seu pare s’hi negava rotundament, ja que deia que era cosa d’homes. La mare de Rosalind va convèncer el seu pare i la van enviar a estudiar a Londres, on hi havia una universitat en la qual les dones podien estudiar física i química. És allà on Rosalind va demostrar que era la millor de la seva classe amb diferència i va obtenir una de les notes més altes per accedir a Cambrige. Va aprovar la carrera sense cap problema i va fer un doctorat amb tan sols 25 anys,en el qual va analitzar l’estructura del carbó. Abans de complir els 30, Rosalind va marxar a París per  estudiar la cristal·lografia dels rajos X, que és una manera molt curiosa de fotografiar molècules tan petites. A Paris, Rosalind va aprendre una tècnica perquè les mo
Més informació

YO DE NUEVO

Nunca fui de subrayador amarillo,  siempre preferí el rosa. Pero en realidad lo utilizaba para todo,  aun sabiendo el futuro dolor de cabeza  que me crearía cuando estudiara.  Lo utilizaba,  sabiendo sus consecuencias.  Lo utilizaba,  sabiendo que,  simplemente,  prefería el rosa. Y supongo que así soy con todo, me adapto y me repito, conociendo las secuelas, por muy malas que sean. Incluso contigo, con todo. Al final lo pierdo todo,  a ti por testaruda, a mí por caprichosa, al resto por necia. Pero supongo que  la metáfora de los subrayadores  es más simple, menos indolora, un poco de ambos. El amarillo en los resúmenes y el rosado en mi lapicero. Nunca los perderé, bueno, exceptuando que me los roben, como mis defectos hicieron  con vosotros. Autora: Noa Mar
Més informació