BIENNAL CIUTAT I CIÈNCIA: SOMNIS FETS REALITAT

Escrit per: Marta Ruiz i Sara López (2n ESO)

Amb Ellen Baker

El cap de setmana del 9 i 10 de febrer vam anar a la Biennal Ciutat i Ciència. Vam anar a diverses conferències i tallers.
La conferència més especial de totes va ser la del diumenge 10 de febrer per la tarda. Tractava sobre els reptes de la ciència. La van fer dos premis Nobel: el de física Jerome Isaac Friedman, Nobel per demostrar l’existència de partícules ( Quarks ) a l’estructura interna del protons i Ada Yonath, Nobel de química pels seus estudis sobre l’estructura i la funció dels ribosomes. també hi van participar Morgan Mitchell, òptic quàntic i Ellen S. Baker, metgessa i ex astronauta de la NASA. També hi havia una famosa ilustradora de llibres, Pilarin Bayés que acompanyava als científics amb el seus increïbles dibuixos.
Amb Jerome Isaac Friedman

Vam sortir d’allà amb una realitat canviada. Són gent que realment han contribuït a canviar el món i tot i això són persones molt humils. Han fet possible canviar la qualitat de vida de moltes persones i col·laboren amb gent que realment ho necessita. Un argument que van tenir tots en comú és que sense investigació no s’avança. Volen que els governs destinin més diners al que realment és important. Sense investigació no hauríem passat de l’espelma a l’electricitat. Ens va agradar especialment l’exastronauta de la NASA quan va dir: “Jo de petita, volia ser jugadora de beisbol dels Yankees i encara avui en dia no hi ha equip femení a la lliga professional. Tinc una filla que encara avui en dia tampoc no pot ser jugadora d'aquest equip”. Ella mateixa mai hagués pensat en ser astronauta i mireu si ha ha arribat lluny.

Va ser una experiència molt especial. Després d’haver-la viscut veus el món d'una altra manera. Recomanem les conferències de la biennal als adolescents amb interès per la ciència. No acabeu mai les ganes d'aprendre i descobrir coses noves. Si teniu un ídol, qui sap? potser el trobeu l'any vinent a la Biennal…
Compliu els vostres somnis i no deixeu que cap persona us faci deixar-los de costat. Amb esforç i constància fes que els teus somnis es facin realitat.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Tecnologia feminista? - Mary W. Jackson, el reconeixement d’una enginyera pionera de la NASA

Imatge
Podriem discutir si la tecnologia pot ser “feminista” o són les persones les que la fem “masclista”, “injusta”, “insostenible”... També hi haurà qui poden defensar el seu ús com a tecnologia “sostenible”, “justa” com a instrument capaç de resoldre els problemes de desigualtat i potser també “inclusiva”. Un exemple d’això l’hem tingut aquest estiu. La NASA, aquest passat mes de juliol, ha posat el nom de Mary W. Jackson a la seva seu a Washington.  Mary W. Jackson , matemàtica i enginyera aeroespacial, es va convertir en la primera enginyera negra de la NASA el 1958. Va lluitar pels reconeixement i la promoció de les dones en general i més concretament de les dones negres al seu país en camps com el de la ciència, les matemàtiques, l’enginyeria i l’aeronàutica. Des d'aquí us animem a llegir sobre la seva vida i treball. Al 2016 Margot Lee Shetterly va escriure el llibre “Hidden Figures: The American Dream and the Untold Story of the Black Women Mathematicians Who Helped Win the Spac...
Més informació

Dones de ciència (V): Chien-Shiung Wu

Imatge
Nascuda l´any 1912 al poblet xinès de Liu He, ha rebut el sobrenom de “ la primera dona Física ”. La mare era professora i el seu pare , un enginyer convençut que tothom havia de poder estudiar allò que volgués, fos noi o noia , i va fundar la primera escola per a noies de tota la Xina. Allà, va estudiar la Chien-Shiung. De ben petita, la van animar perquè estudiés allò que més li agradava: les matemàtiques i les ciències. Va començar estudiant Matemàtiques però, inspirada per Marie Curie, va canviar els estudis pels de Física. Al llarg de la seva vida, ha rebut molts premis i el seu llibre Beta Decay (Descomposició beta) (1965) encara és referent per a mols físic nuclears. El premi nobel Enest Lawrence la va animar a estudiar a la universitat americana de Berkeley. Va obtenir el graduat estudiant els productes de la fissió de l’urani. Va ser la primera professora a la universitat de Princeton. Va col·laborar en el projecte Manhattan per a la construcció de la bomba atòmica. E...
Més informació