(A)MAR

Autora: Elena Maestro

(A)MAR

Todavía quedan románticos
que cantan bajo las ventanas,
mendigándoles a las estrellas fugaces
tan solo
un último deseo.

Han aprendido a sustituir
la alopecia desesperada
que sufren sus pestañas
por encontrar sus almas
perdidas entre el paso del tiempo.

Creen que el amor como
Una película que comienza por el final,
Una mirada infinita,
Manos entrelazadas,
Cuchillos volando.

Ojos rojos
y pies descalzos
en un barquito de papel
que navega por agua salada.

Tienen escondidos
en la yema de los dedos
todos los Tequieros
que nunca llegaron a confesar.

Cuánto daño hace el verbo "Amar"
y todas sus conjugaciones.

Comentaris

  1. Óscar11 de gener del 2018, a les 12:44

    Es una lástima que un poema tan bueno no esté firmado por su autora. ¿No crees, (A)Mar?

    ResponElimina
  2. Rosa11 de gener del 2018, a les 19:05

    Un poema precioso, eufónico,sensible y...verdadero.

    ResponElimina
  3. Miquel Molinàs13 de gener del 2018, a les 9:52

    M'agrada molt. Només una reflexió: un sentiment que no et fa lliure pot ser (a)mor?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Dones de ciència (V): Chien-Shiung Wu

Imatge
Nascuda l´any 1912 al poblet xinès de Liu He, ha rebut el sobrenom de “ la primera dona Física ”. La mare era professora i el seu pare , un enginyer convençut que tothom havia de poder estudiar allò que volgués, fos noi o noia , i va fundar la primera escola per a noies de tota la Xina. Allà, va estudiar la Chien-Shiung. De ben petita, la van animar perquè estudiés allò que més li agradava: les matemàtiques i les ciències. Va començar estudiant Matemàtiques però, inspirada per Marie Curie, va canviar els estudis pels de Física. Al llarg de la seva vida, ha rebut molts premis i el seu llibre Beta Decay (Descomposició beta) (1965) encara és referent per a mols físic nuclears. El premi nobel Enest Lawrence la va animar a estudiar a la universitat americana de Berkeley. Va obtenir el graduat estudiant els productes de la fissió de l’urani. Va ser la primera professora a la universitat de Princeton. Va col·laborar en el projecte Manhattan per a la construcció de la bomba atòmica. E...
Més informació

Dones de ciència (IV): Rosalind Franklin

Imatge
escrit per: Marta Ruiz (2n ESO) “La ciència i la vida quotidiana no poden ni han d’estar separades”. Rosalind Franklin va néixer el 25 de juliol de 1920 a Londres, Anglaterra. Als 15 anys, Rosalind ja tenia clar que volia ser científica, però el seu pare s’hi negava rotundament, ja que deia que era cosa d’homes. La mare de Rosalind va convèncer el seu pare i la van enviar a estudiar a Londres, on hi havia una universitat en la qual les dones podien estudiar física i química. És allà on Rosalind va demostrar que era la millor de la seva classe amb diferència i va obtenir una de les notes més altes per accedir a Cambrige. Va aprovar la carrera sense cap problema i va fer un doctorat amb tan sols 25 anys,en el qual va analitzar l’estructura del carbó. Abans de complir els 30, Rosalind va marxar a París per  estudiar la cristal·lografia dels rajos X, que és una manera molt curiosa de fotografiar molècules tan petites. A Paris, Rosalind va aprendre una tècnica perquè le...
Més informació