Platja de la Barceloneta
Fotografiat per: Ignasi Pedret
Plein air
Escrit per: Rosa
Bragulat
NOTA PRELIMINAR.
Aquest relat està inspirat en el quadre de Ramon Casas “Plein air” (1890). Així conjugo dues passions, la pintura i el fet d'escriure. Quan un quadre m´arriba al cor... el procés s´engega.És llavors quan les paraules brollen, com la sang.
PLEIN AIR
Cau una altra tarda sobre París, la ciutat que ens ha vist néixer. Mare Lutècia, la dels senyorials boulevards i la dels ravals on moren els tísics escopint glopades de sang. És un jorn de març ventós i, com cada diumenge, ens hem rendit a l'encant fetiller dels carrers de Montmartre.Solament se senten les meves petjades. Rere els porticons blau cel, tot un món de menestrals ensopits i de burgesos acomodats s'amaga esquiu, tret d'una vella endolada que baixa el carrer mormolant tristes lletanies. Davalla del cementiri, uns quants carrers enllà, on els morts ja dormen el somni etern, el mai més. Potser un marit alcohòlic amb el fetge rebentat, potser un fill mort a la pedrera, …
NOTA PRELIMINAR.
Aquest relat està inspirat en el quadre de Ramon Casas “Plein air” (1890). Així conjugo dues passions, la pintura i el fet d'escriure. Quan un quadre m´arriba al cor... el procés s´engega.És llavors quan les paraules brollen, com la sang.
PLEIN AIR
Cau una altra tarda sobre París, la ciutat que ens ha vist néixer. Mare Lutècia, la dels senyorials boulevards i la dels ravals on moren els tísics escopint glopades de sang. És un jorn de març ventós i, com cada diumenge, ens hem rendit a l'encant fetiller dels carrers de Montmartre.Solament se senten les meves petjades. Rere els porticons blau cel, tot un món de menestrals ensopits i de burgesos acomodats s'amaga esquiu, tret d'una vella endolada que baixa el carrer mormolant tristes lletanies. Davalla del cementiri, uns quants carrers enllà, on els morts ja dormen el somni etern, el mai més. Potser un marit alcohòlic amb el fetge rebentat, potser un fill mort a la pedrera, …
Un mar de textures i sensacions. Gran i pregon. Gràcies Ignasi.
ResponEliminaQue boniques! M'encanten, Ignasi!
ResponEliminaLes dos són precioses, personalmenta, la que més m'agrada és la primera
ResponElimina