Rilke, poesia i ciència

Escrit per: Miquel Molinàs

Aquest 2017 la Marató de TV3 amb el lema: "la investigació pot canviar la història" ha estat dedicada a recollir fons per poder fer front a les malaties infeccioses amb la recerca de nous antibiòtics.
L'espot, un curt d'acció trepidant, ha estat inspirat en la mort del poeta austrohongarès Rainer Maria Rilke (1875-1926).
Aquest home de lletres va patir un càncer els darrers anys de la seva vida, però el desencadenant de la seva mort va ser la infecció produïda per la punxada d'una rosa. Ell mateix va triar l'epitafi que es pot llegir a la seva tomba:
Rose, oh reiner Widerspruch, Lust,
Niemandes Schlaf zu sein unter soviel
Lidern.
Rosa, oh pura contradicció, desig,
per ser el somni de ningú sota tantes
parpelles.
Què us suggereix el poema? Són les roses desig i somni? On veieu la contradicció? De qui són les parpelles?


És segur que la seva poesia és també el reflex d'una vida intensa i plena de contrastos i contradiccions.

Molt recomanable també la entrevista als directors de l'anunci de la Marató, Carles Lázaro i Camil Roca al programa "Tarda oberta" de TV3 (13/11/2017).


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Dones de ciència (V): Chien-Shiung Wu

Imatge
Nascuda l´any 1912 al poblet xinès de Liu He, ha rebut el sobrenom de “ la primera dona Física ”. La mare era professora i el seu pare , un enginyer convençut que tothom havia de poder estudiar allò que volgués, fos noi o noia , i va fundar la primera escola per a noies de tota la Xina. Allà, va estudiar la Chien-Shiung. De ben petita, la van animar perquè estudiés allò que més li agradava: les matemàtiques i les ciències. Va començar estudiant Matemàtiques però, inspirada per Marie Curie, va canviar els estudis pels de Física. Al llarg de la seva vida, ha rebut molts premis i el seu llibre Beta Decay (Descomposició beta) (1965) encara és referent per a mols físic nuclears. El premi nobel Enest Lawrence la va animar a estudiar a la universitat americana de Berkeley. Va obtenir el graduat estudiant els productes de la fissió de l’urani. Va ser la primera professora a la universitat de Princeton. Va col·laborar en el projecte Manhattan per a la construcció de la bomba atòmica. E...
Més informació

Dones de ciència (IV): Rosalind Franklin

Imatge
escrit per: Marta Ruiz (2n ESO) “La ciència i la vida quotidiana no poden ni han d’estar separades”. Rosalind Franklin va néixer el 25 de juliol de 1920 a Londres, Anglaterra. Als 15 anys, Rosalind ja tenia clar que volia ser científica, però el seu pare s’hi negava rotundament, ja que deia que era cosa d’homes. La mare de Rosalind va convèncer el seu pare i la van enviar a estudiar a Londres, on hi havia una universitat en la qual les dones podien estudiar física i química. És allà on Rosalind va demostrar que era la millor de la seva classe amb diferència i va obtenir una de les notes més altes per accedir a Cambrige. Va aprovar la carrera sense cap problema i va fer un doctorat amb tan sols 25 anys,en el qual va analitzar l’estructura del carbó. Abans de complir els 30, Rosalind va marxar a París per  estudiar la cristal·lografia dels rajos X, que és una manera molt curiosa de fotografiar molècules tan petites. A Paris, Rosalind va aprendre una tècnica perquè le...
Més informació