TU ETS CULTURA

Nunca fui de subrayador amarillo,  siempre preferí el rosa. Pero en realidad lo utilizaba para todo,  aun sabiendo el futuro dolor de cabeza  que me crearía cuando estudiara.  Lo utilizaba,  sabiendo sus consecuencias.  Lo utilizaba,  sabiendo que,  simplemente,  prefería el rosa. Y supongo que así soy con todo, me adapto y me repito, conociendo las secuelas, por muy malas que sean. Incluso contigo, con todo. Al final lo pierdo todo,  a ti por testaruda, a mí por caprichosa, al resto por necia. Pero supongo que  la metáfora de los subrayadores  es más simple, menos indolora, un poco de ambos. El amarillo en los resúmenes y el rosado en mi lapicero. Nunca los perderé, bueno, exceptuando que me los roben, como mis defectos hicieron  con vosotros. Autora: Noa Mar

En motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones, us proposem un vídeo i un enllaç. El vídeo correspon a la campanya "Close the dream gap" (tanca l'esquerda dels somnis) amb què la companyia anglesa Mattel, la de les Barbies, mira d''erradicar els factors socials que impedeixen les nenes a desenvolupar tot el seu potencial, especialment en tots aquells camps com: el científic, les enginyeries, el de l'espai, el de l'esport, .. en què han estat tradicionalment marginades. Sabeu què va passar el 8 de maig de 1857?. El Periódico 08/03/2019

Fotos de: Sara Rubio (4t ESO)

Escrit per: Marta Ruiz i Sara López (2n ESO) Amb Ellen Baker El cap de setmana del 9 i 10 de febrer vam anar a la Biennal Ciutat i Ciència. Vam anar a diverses conferències i tallers. La conferència més especial de totes va ser la del diumenge 10 de febrer per la tarda. Tractava sobre els reptes de la ciència. La van fer dos premis Nobel: el de física Jerome Isaac Friedman , Nobel per demostrar l’existència de partícules ( Quarks ) a l’estructura interna del protons i Ada Yonath , Nobel de química pels seus estudis sobre l’estructura i la funció dels ribosomes. també hi van participar Morgan Mitchell , òptic quàntic i Ellen S. Baker , metgessa i ex astronauta de la NASA. També hi havia una famosa ilustradora de llibres, Pilarin Bayés que acompanyava als científics amb el seus increïbles dibuixos. Amb Jerome Isaac Friedman Vam sortir d’allà amb una realitat canviada. Són gent que realment han contribuït a canviar el món i tot i això són persones molt humils.

Fotografies de: Alexia Castillo (2n ESO)

Aquí teniu una de les recomanacions literàries del blog del Regina. Amor i ficció. Clare ha estat sempre enamorada d’Henry, un llibreter de Chicago. Està convençuda que estan destinats a viure junts, encara que no sàpiga quan hauran de tornar a separar-se. Henry és un viatger del temps, amb una rara anomalia genètica que el condemna a viure la seva vida en una escala de temps canviant, avançant i retrocedint a través dels anys sense cap control. Malgrat que els viatges d’Henry són tan imprevisibles que Clare mai sap quan tornaran a veure’s, intenta desesperadament adaptar-se a aquesta vida, doncs el que sí sap és que no podria viure sense Henry.

Biennal Ciutat i Ciència a Barcelona Aquests dies de febrer, concretament del dimecres 7 al dijous 11, es celebra a barcelona la Biennal Ciutat i Ciència . Organitzada pel Institud de Cultura de Barcelona té com a objectiu apropar als barcelonins l'activitat de recerca científica que es fa a la nostra ciutat. Des d'aquest blog i entenent que la Ciència és indestriable de la Cultura us recomanem que remeneu i trieu alguna activitat que pugui ser del vostre interès. Aquí teniu l'enllaç al programa de les activitats. Tallers, conferències, pel·licules, art i dansa són missatgers de la Ciència. Aquí teniu una primera tria que hem fet els alumnes de 4t d'ESO. Cliqueu sobre la imatge per veure les nostres propostes. Us agrairem que ens feu arribar la vostra ressenya si heu participat en alguna de les activitats de la Biennal.

 Escrit per Lone star Relat de ficció corresponent al quadre “El sopar”, de Jean Louis Forain. Exposat a Caixafòrum Barcelona dins la col.lecció “Toulouse Lautrec i l´esperit de Montmartre”. Ho vaig saber en rebre la teva “lettre”.Jo jeia al sofà, indolent, tapada amb la marta gibelina i bevent l'exquisit te de llessamí que m´havia servit feia pocs minuts l´Adèle, la meva minyona de confiança. Encara estava calent, i sota el meu alè, el líquid formava núvols de vapor que m´encenien les galtes. Fora nevava. Era un dels hiverns més rigorosos que es recordaven a París. Des de la tribuna del meu pis, situat prop del Boulevard Georges V, veia com els flocs queien pensarosos i aterraven a les estoles “rénard argentée” de les dames d´edat provecta i bona posició econòmica que caminaven a passets curts i mesurats amb turmells trencadissos i sabates verdes de pell de serp. Em convidaves a sopar i posaves a la meva disposició, com a bona noia de companyia que era, el teu co

Fotos fetes per: Marina Garcia (4t ESO)

Fotos de: Yidong Shaolin (4t ESO)

Nascuda l´any 1912 al poblet xinès de Liu He, ha rebut el sobrenom de “ la primera dona Física ”. La mare era professora i el seu pare , un enginyer convençut que tothom havia de poder estudiar allò que volgués, fos noi o noia , i va fundar la primera escola per a noies de tota la Xina. Allà, va estudiar la Chien-Shiung. De ben petita, la van animar perquè estudiés allò que més li agradava: les matemàtiques i les ciències. Va començar estudiant Matemàtiques però, inspirada per Marie Curie, va canviar els estudis pels de Física. Al llarg de la seva vida, ha rebut molts premis i el seu llibre Beta Decay (Descomposició beta) (1965) encara és referent per a mols físic nuclears. El premi nobel Enest Lawrence la va animar a estudiar a la universitat americana de Berkeley. Va obtenir el graduat estudiant els productes de la fissió de l’urani. Va ser la primera professora a la universitat de Princeton. Va col·laborar en el projecte Manhattan per a la construcció de la bomba atòmica. E

escrit per: Marta Ruiz (2n ESO) “La ciència i la vida quotidiana no poden ni han d’estar separades”. Rosalind Franklin va néixer el 25 de juliol de 1920 a Londres, Anglaterra. Als 15 anys, Rosalind ja tenia clar que volia ser científica, però el seu pare s’hi negava rotundament, ja que deia que era cosa d’homes. La mare de Rosalind va convèncer el seu pare i la van enviar a estudiar a Londres, on hi havia una universitat en la qual les dones podien estudiar física i química. És allà on Rosalind va demostrar que era la millor de la seva classe amb diferència i va obtenir una de les notes més altes per accedir a Cambrige. Va aprovar la carrera sense cap problema i va fer un doctorat amb tan sols 25 anys,en el qual va analitzar l’estructura del carbó. Abans de complir els 30, Rosalind va marxar a París per  estudiar la cristal·lografia dels rajos X, que és una manera molt curiosa de fotografiar molècules tan petites. A Paris, Rosalind va aprendre una tècnica perquè les mo

Escrit per:    Sara López León (2n ESO) En aquest article , trobareu la vida d’una dona molt important per a tots: VERA RUBIN, que va aconseguir veure l’impossible: la  matèria obscura/fosca . Va néixer el 23 de juliol de  1928 . "La ciència progressa millor quan les observacions no ens obliguen a canviar les nostres perspectives." El que va fer la Vera va ser observar el cel mentre pensava i rumiava sobre tot el que es troba allà fora. Es va adonar que si una galàxia estava situada en un lloc concret era perquè un tipus de força l’agafava i la mantenia en aquell lloc de l’Univers. Però , QUÈ HO PROVOCAVA??? Va fer càlculs, va pensar dia i nit  quina era la força invisible i fosca que feia que els cossos espacials  se situessin dins l’espai. Un dia, va decidir calcular quanta matèria fosca es trobava dins una galàxia i... sabeu què? Hi havia un grau molt més elevat de matèria obscura que de matèria ordinal . Més tard, va fer una cosa que ma

Avui us volem suggerir, des d' aquest blog, una visita que pot ser considerada si més no una mica estranya… Parlem dels recorreguts guiats (ruta combinada) que, de forma gratuïta, s' ofereixen el segon i quart diumenge de mes (a les 11.15 en català i a les 12.15 en castellà)  al cementiri de Montjuïc. Estem acostumats a ocupar el nostre lleure amb activitats que ens generin plaer o alegria, però la mort també pot ocupar part de les nostres vides (valgui l´antònim) en tant que fet que, a la llarga, ens arribarà a tots. Nascut al voltant de 1854 en resposta a l´enorme creixement de Barcelona (motivat per una industrialització que atreia un gran nombre d' habitants), el cementiri es convertí en una "ciutat dels morts" però, anàlogament al que succeeix en vida, també s´hi van "establir" classes socials molt diferenciades. El tòpic del "memento mori" (recorda que moriràs) i el del poder igualador de la mort (almenys en la seva dimensió més f